No és molt típic que una persona com jo d'una gran ciutat, com ho és Londres, vingui a viure a un lloc més petit i que aquest mateix lloc sigui a un altre país. Vaig arribar aquí a Catalunya fa 14 anys sense parlar ni una paraula de català ni castellà. La idea era de tornar-me desprès d'un any. Havia aconseguit una feina a una acadèmia de Lleida però poc desprès vaig conèixer la meva parella. Així és el destí.
Durant els primers 6 o 7 anys estava content de començar a aprendre aquests idiomes i d'anar treballant. El problema principal, però, era que les acadèmies d'idiomes privades no et contracten durant l'estiu i havia de marxar-me cada any a Londres durant el juliol i l'agost només per suplementar el pobre sou. Amb l'objectiu de canviar de feina, vaig iniciar el tràmits costosos i lents de la convalidació dels meus títols superiors (llicenciatura de música i rus de Cambridge i Masters en Informàtica). Eren costosos perquè es van haver de traduir a castellà PER UN TRADUCTOR OFICIAL D'ESTAT i lents perquè quan envies papers a l'administració tarden mesos, inclos anys a tornar-los!!
Tot això es va acabar rotundament amb un NO oficial des del Ministeri de Madrid. Increïble però cert!! A mi em semblava un tipus de club selecte al qual només amb accés als que havien cursat un títol aquí a Espanya.
Avui sóc mestre d'anglès a una escola gran de la província de Lleida. Com l'he fet? Detalls a seguir al pròxim "POSTING" com diem en anglès!
'texting has not been the disaster for language many feared ... On the contrary, it improves children's writing and spelling'
David Crystal
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada