El camí que vaig seguir

No ho podia creure quan em van dir que havia de fer la selectivitat. Al final, el ministeri de cultura de Madrid només em va convalidar el batxillerat (res dels meus títols superiors!!) i per tant vaig passar un any preparant l'examen del accés a la universitat per a estrangers. El vaig aprovar i desprès vaig tornar a fer 3 tres anys més fent una diplomatura de música que em va servir de poc més excepte de tenir un títol de aquí. Un any més estudiant opos.... i ara tinc 40 anys però he arribat finalment on vull estar. Així és la vida - sembla que la educació és la última bastió de la intransigència d'un sistema que funciona molt bé avui en dia. Què n'opineu?